Prolapse Pelviá
Un prolapse d’òrgans pelvians és un descens de les vísceres que ocupen la pelvis (bufeta, úter o recte). Quan descendeixen o es prolapsa la bufeta parlem de cistocele, quan descendeix l’uretra parlem d’uretrocele, quan es prolapsa l’úter parlem de histerocele i quan es prolapsa el recte parlem de rectocele.
La majoria de persones que pateixen prolapses pelvians solen presentar una simptomatologia molt variada associada a les disfuncions del sol pelvià (incontinència urinària, problemes sexuals, etc., depenent de l’òrgan prolapsat) però la més comuna és la sensació de pes o molèstia vaginal, de tampó mal posat.
Hi ha diversos factors de risc que influeixen en l´aparició de un prolapse pelviá:
- Edat
- Factors genètics
- Embarassos
- Parts, tant vaginals com cesàries
- Cirurgies pelvianes ( de la regió abdominal i/o perineal)
- Obesitat
- Estrenyiment, esforços físics repetits
- Activitat física d’impacte (aeròbic, córrer, abdominals clàssics ...)
- Problemes respiratoris crònics com bronquitis, al·lèrgies ...
Aquestes vísceres poden presentar diferents graus de prolapse:
- Grau I: es pot notar que la vagina és més petita i pot ocasionar molèsties durant la penetració i certa dificultat per inserir tampons.
- Grau II: se sent un pes dins la vagina, sobretot quan s’està cansada i al realitzar un esforç. La penetració pot ser molesta o dolorosa, i els tampons surten de la vagina.
- Grau III/IV: algun dels òrgans surt de la vagina. La dona necessita introduir-lo per orinar i defecar. Resulta difícil la penetració.
Als prolapses de grau I i II són els que millors resultats obtenim amb la fisioteràpia, ja que Amb la rehabilitació aconseguim reduir i/o detenir el descens del prolapse. En canvi, el grau III/IV és quirúrgic, ja que l’òrgan està totalment prolapsat a l’exterior de la vagina però , a pesar de ser quirúrgic, és important enfortir mitjançant la fisioteràpia del sòl pelvià.