Disfuncions Sexuals
Dolors o molèsties en les relacions sexuals
La disfunció sexual és la dificultat que apareix en qualsevol etapa de l’acte sexual (desig, excitació, orgasme i resolució) que impedeix gaudir de l’activitat sexual. Poden manifestar-se al començament de la vida sexual o desenvolupar-se més endavant. Algunes apareixen poc a poc en el temps i altres poden aparèixer de cop i volta, com a incapacitat total o parcial per gaudir de l’acte sexual.
Entre les seves causes podem trobar patologies del sistema nerviós, intervencions quirúrgiques com la histerrectomia o qualsevol intervenció pelviana o abdominal , tractaments farmacològics com els antidepressius, radioteràpia pelviana o abdominal, cicatrius perineals després del part, etc. Però independentment de la causa, el dolor és el principal causant de les disfuncions sexuals.
La fisioteràpia del sòl pelvià ajuda de manera molt important a les disfuncions sexuals, sobretot quan hi ha una causa física (cicatriu, hipertonia, post part...)
A la classificació de les disfuncions sexuals hi podem trobar el vaginisme i la disparèunia. La diferència entre vaginisme i disparèunia és que les dones amb vaginisme no poden tenir relaciones sexuals amb penetració i les dones que pateixen disparèunia sí que poden, però amb dolor. La disparèunia prolongada en el temps pot donar lloc a un vaginisme secundari.
Disparèunia
La disparèunia és un dolor persistent que apareix en els intents o a la realització de la penetració vaginal o 24 hores després d’aquesta, a la entrada de la vagina o al fons de l’úter. Les dones que ho pateixen ho solen descriure com una sensació de cremor o irritació.
L’aparició del dolor a la disparèunia pot ser superficial ( a l’entrada de la vagina) o profund (dolor al fons de la vagina que pot aparèixer durant els moments coitals).
Aquest dolor que apareix a la regió vaginal provoca una contracció involuntària de la musculatura perineal per molt que es segueixi sentint desig sexual i pot arribar a impossibilitar el coit.
La disparèunia pot aparèixer per diverses causes:
- Orgàniques: infecciones genitals (vulvo vaginals) , canvis hormonals que provoquen sequedat, tractaments farmacològics (antidepressius), inflamacions, quists, menopausa, endometriosi, etc.
- Funcionals: cicatriu, contractures musculars, congestió pelviana, etc.
- Psicològiques: disminució del desig sexual, falta d’autoestima, etc.
Tractament
Si hi ha una causa psicològica o orgànica, en primer lloc s’ha d’anar a l’especialista que correspongui per resoldre el problema.
Si la causa és funcional, el tractament el realitzem treballant la cicatriu o el múscul per millorar el seu to i la seva elasticitat i així trencar les adherències, si n’hi han.
És en la disparèunia funcional quan la fisioteràpia té més èxit.
Vaginisme
El vaginisme és la impossibilitat de mantenir relacions sexuals amb penetració, degut a un espasme muscular involuntari de la musculatura superficial del sòl pelvià de la dona. Quan la contractura muscular o l’espasme no és tan sever i permet la penetració, encara que sigui amb dolor, parlem de pseudo vaginisme. La dona descriu aquest dolor com a cremor o coïssor.
Així com d’altres problemes es parla més obertament, el vaginisme és un problema que pateixen moltes dones, que limita molt la seva vida sexual i del que no es parla.
El vaginisme pot ser::
- Primari: el vaginisme apareix des del primer coit i moltes vegades també es refereix a la impossibilitat o dolor al introduir un tampó.
- Secundari: el vaginisme apareix de sobte, després d’haver tingut relacions amb Penetració sense dolor.
Les causes del vaginisme primari són d’origen psicològic (educació sexual molt restrictiva, pors, tabús, etc.). En canvi, en el vaginisme secundari les causes poder ser molt variades: sol derivar d’un problema orgànic de llarga evolució associat a un factor psicològic.
Tractament
El tractament que realitzem al Centre Oliva Gorgori és molt eficaç. Solucionem el problema aconseguint una disminució progressiva de l’espasme i una dessensibilització de la musculatura vaginal, aconseguint una disminució del to muscular.
Aconseguim un bon restabliment del to i de la musculatura del sòl pelvià, millorant la sensibilitat i optimitzant les relacions sexuals (sempre que l’origen del vaginisme sigui muscular).